Un independentista al Consell de Mallorca

Molta de calor, i més amb la gentada que hi havia, feia a la seu del Consell de Mallorca, avui dematí, quan hi hem arribat n'Esperança i jo. Tot i la son que duia damunt, he fet d'aixecar.me prest; i és que l'acte previst bé que valia passar una estona de basques: n'hi havia, supòs que la majoria dels presents, que volien veure investir la primera presidenta progressista de la història de la institució; nosaltres dos, a més, volíem contemplar la presa de possessió del primer conseller independentista de la història de la institució, l'amic Joan Lladó.
 

[@more@]

A punt, però, hem estat de no veure res. Al peu de l'escala que condueix al primer pis, on hi ha la Sala de Plens, responsables de protocol només deixaven passar als invitats i enxufats. La cosa consitia en espavilar-se per pujar, com fos. Ja pensàvem que, per badar, quedaríem amb un pam de nas, quan ha hem vist venir un vell amic de la premsa: 'que podem pujar amb tu?' I sense dir res, m'ha donat la càmera i el trípode perquè els aguantàs: 'Au, agafa'. 'Som de la tele', li he dit llavors a la que vigilava l'escala. I per amunt.

A dalt, més gent encara. Els convidats i algunes ex-autoritats, asseguts en unes cadires, i la claca espavilada -la que havia aconseguit pujar-, dreta, mirant de veure una mica les pantalles instal·lades per a l'ocasió, entre caps i periodistes. Entre la gentada, amics i coneguts, com en Macià Blàzquez, que no sabia molt bé on havia de seure perquè havia arribat tard, na Tonina Siquier, que destacava amb el seu mocador taronja, devora la portaveu de la Plataforma Parc de les Vies, Àngels Femosselle; en Magí Moranta, blogaire del Bloc, que voltava per allà fent fotos (com aquestes, per exemple); en Biel Huguet, informal com sempre, i l'altre Biel, en Barceló, que queda més afavorit sense corbata. Na Cathy Swenney -ben estival i lluminosa-, en Tomeu Ferrer -'quina calor!'- amb en Lliro, i en Cil Buele fent fotos arreu, també havien arribat a pujar. La sorpresa me l'ha donada na Cèlia, qualque dia candidata d'Esquerra, just arribada de Roma, i com jo, supòs que encara no del tot aclimatada.

L'acte ha estat breu al principi, amb la presa de possessió dels consellers ben aviadet. En Lladó -que avui s'ha posat corbata! Duia el mateix vestit que l'anterior portaveu del PP, en Fernando Rubio- ha provocat murmuris a la sala quan ha promès per 'imperatiu legal i sense renunciar a la independència dels Països Catalans' (aquí se veu bé). Històric: qui ens ho hagués dit, a nosaltres, la gent d'Esquerra, fa només dos anys -o un!- que podríem assistir a un esdeveniment semblant. Pot ser per evitar que demà això sigui portada d'algun pamflet, o per no perdre ni un mil·límetre del protagonisme que se mereixia, la 'candidata' Francina Armengol ha fet un llaaarg discurs on ha explicat, repetit i tornat a repetir les seves intencions per aquesta legislatura. Extensíssim, i més si estàs dret. Però de tot el que ha dit, que ha estat molt -o no tant, però dit moltes de vegades-, m'ha agradat sentir-li prometre que quedarà descartat definitivament el Segon Cinturó. Tot l'edifici, al pis on érem i al carrer, ha esclatat en aplaudiments.

Després de la votació, nominal, de veure la guapa rialla de na Francina en rebre la vara de presidenta, i que s'aixecàs la sessió, ha arribat el moment dels canapès i les salutacions. En Lladó era l'home del dia, hem corregut a saludar-lo, però per poca estona, perquè no érem els únics que ho volíem fer. Després de passar tanta de calor, i com que havíem quedat després per fer una copeta i anar a dinar tots junts, hem baixat al carrer, on encara una gernació hi esperava. No hi hem estat gaire estona: tothom tenia gana, tots volíem anar a celebrar la fita històrica del dia d'avui: una progressista presidint el Consell, i un independentista, l'amic Lladó, que formarà part del govern de Mallorca.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Un independentista al Consell de Mallorca

  1. Pep diu:

    Demostrar-ho i dir-ho de cara a la galeria. Això sí és esser independentista!

    Felicitats Joan! Ets el millor!

  2. Mateu diu:

    Esquerra ha crescut a Mallorca perquè, si és cert això que diuen de què ja hi havia qualque independentista al Parlament,encara era l’hora de què ho sabéssim, perquè jo no me n’havia temut. Endavant Joan LLadó!!!! Amunt Esquerra!

Els comentaris estan tancats.