Miquel Àngel March

Dissabte vespre ens acomiadàrem d'en Miquel Àngel March. Vaig voler retratar el moment per a la posteritat, però la càmera no va funcionar… Una cinquantena d'amics, companys i ex-companys del GOB, d'entre els quals jo n'era el més jove. No va ser un adéu definitiu, ja que avui dematí encara havia de passar pel local per arreglar quatre feines que li queden pendents. Tampoc va ser un 'ádeu per sempre', perquè sabem, ell el primer, que en Miquel Àngel no se n'anirà mai del GOB. Però sí que va ser, el sopar de dissabte a Petra, el d'un reconeixement més que merescut, el d'un agraïment per tants i tants d'anys de feina que mil sopars o mil festes mai bastaran per compensar. 

[@more@]

La primera vegada que record que vaig sentir a parlar del GOB jo tenia 6 o 7 anys, crec recordar. Va ser a una festa, i no em vull equivocar, de 'bateig' -una presentació en societat, més aviat- de la filla, precisament, d'en Miquel Àngel. Va ser aquell dia o aquella nit, a ca seva, en aquella festa, que els meus pares em feren soci del GOB.

Jo no m'imagín el GOB sense en Miquel Àngel; vull dir sense la seva presència diària -aquella gran barba que de petit m'impressionava, la veuota que sempre se fa escoltar, i que encara m'impressiona; les paraules, no moltes, sempre les justes i sempre suficients- sense els seus comentaris de vegades una mica àcids, sense la seva mica de supèrbia guanyada a base de l'experiència de qui sap com es couen les coses per Mallorca, i sobretot, qui ho fa. Els trenta anys de feina d'en March han convertit el GOB en una entitat de referència dins l'ecologisme, a Mallorca, als Països Catalans i a Europa; però també l'han convertit a ell en la persona més odiada -i a l'hora temuda- per als qui Mallorca és -creuen- la seva finqueta particular. Segurament és aquesta part de la feina la que no li podrem pagar mai, per molt que volguéssim: res compensa tanta de pressió, tanta de brutor escampada. L'atac de mentides d'El Mundo fa cosa d'un parell de mesos haurà estat també, a la seva manera, l'altra cara d'aquest comiat.

Sa Dragonera, Cabrera, La Trapa, s'Albufera i s'Albufereta, Mondragó, Es Trenc i Ses Covetes, la Punta de n'Amer, Llucalcari, s'Estalella, Aubarca i Es Verger… Espais protegits amb l'ajuda -i de vegades, doblers- de molta de gent, moltíssima però sempre era en March qui hi posava la cara i la veu. En l'arxiu d'aquests anys hi quedaran 'victòries' memorables, com la protecció de Sa Dragonera i Cabrera, la compra de La Trapa, l'aprovació de la Llei d'Espais Naturals, la llarga lluita per la demolició dels xalets de Ses Covetes, les manifestacions històriques i multitudinàries del 98, 2004 i la de 2007, o la detenció del batle d'Andratx, Eugenio Hidalgo. Però també algunes derrotes, com la construcció de la incineradora de Son Reus o l'execució del Pla de Carreteres, tot i la gentada que sortí al carrer. I encara avui, queda pendent poder resoldre l'aturada de l'hospital de Son Espases o la protecció de Ses Fontanelles.

En Miquel Àngel se 'decanta' a un costat, després de tres dècades a primera línia de fer política sense partit -tot i les ofertes, que sempre n'ha tengudes-. Perquè si la política consisteix en voler canviar la realitat, en March és l'únic i més experimentat polític que ha tengut Mallorca, qui de veres ha intentat variar el rumb de la nostra illa, sense qüotes de poder a canvi. Més un experimentat polític, en Miquel Àngel ha estat un gran idealista. I la sort més gran, per a tots els que hi hem fet feina, ha estat, sense dubtar-ho, haver-lo conegut.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Miquel Àngel March

  1. Joan diu:

    Ei amadeu!

    Sóc en Joan Buades. Després de seguir diversos blogs, entre ells el teu, he decidit obrir el meu.

    A veure si ens veiem cap dia (per festes de bunyola, segur)

Els comentaris estan tancats.