Per Sant Bernat, tapa’t el cap

Camí de La Real, diumenge, quan es va començar a embrutar el temps, mon pare m'explicava que quan ell era petit, anar al monestir era com sortir de Palma, una excursió, i que per Sant Bernat era tradició comprar un siurell; 'encara en venen, de siurells?', me demanava: i és que feia temps que no hi venia, ell, a la festa de La Real. Mon pare fa anys que va deixar la 'primera línia de combat', la de les empentes, crits i trull que havien transfigurat la festivitat de Sant Bernat els darrers anys.

El monestir ja no és a fora-vila de la ciutat, i el que era un camp d'ametlers ara ho és d'uns blocs horrorosos i immensos de ciment que han desfigurat part d'aquell entorn per sempre; ja és difícil veure el puig del Galatzó des d'allà. Però el que s'ha perdut per un costat, s'ha guanyat per l'altre -com a mínim, no està perdut-. El clot és immens, com immenses són les grues que hi ha sembrades, però tanmateix, diumenge ningú en parlava. Més aviat, les converses eren sobre el temps -'com s'ha tapat, avui, eh? Ja comença a fer fresqueta…'- i sobre la coada que hi havia per beneir el brot d'alfabaguera -'ja te l'han beneïda?-. Poca cosa a dir quan no hi ha res de nou. Les preguntes típiques i normals d'una festa normal i típica: genteta (en Biel Barceló hi era, igual que en Grosske, tot i que no el vaig veure; del PP, ningú) parades diverses, ballada, gelat i coca en verdura. Fins i tot el cel, plujós, va voler correspondre la normalitat, amb allòque 'Santa Margalida l'encén i Sant Bernat, l'apaga'.
Per completar la festa, ens entornàrem a Bunyola amb un siurell.

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Per Sant Bernat, tapa’t es cap

Camí de La Real, diumenge, quan es va començar a embrutar el temps, mon pare m'explicava que quan ell era petit, anar al monestir era com sortir de Palma, una excursió, i que per Sant Bernat era tradició comprar un siurell; 'encara en venen, de siurells?', me demanava: i és que feia temps que no hi venia, ell, a la festa de La Real. Mon pare fa anys que va deixar la 'primera línia de combat', la de les empentes, crits i trull que havien transfigurat la festivitat de Sant Bernat els darrers anys.

El monestir ja no és a fora-vila de la ciutat, i el que era un camp d'ametlers ara ho és d'uns blocs horrorosos i immensos de ciment que han desfigurat part d'aquell entorn per sempre; ja és difícil veure el puig del Galatzó des d'allà. Però el que s'ha perdut per un costat, s'ha guanyat per l'altre -com a mínim, no està perdut-. El clot és immens, com immenses són les grues que hi ha sembrades, però tanmateix, diumenge ningú en parlava. Més aviat, les converses eren sobre el temps -'com s'ha tapat, avui, eh? Ja comença a fer fresqueta…'- i sobre la coada que hi havia per beneir el brot d'alfabaguera -'ja te l'han beneïda?-. Poca cosa a dir quan no hi ha res de nou. Les preguntes típiques i normals d'una festa normal i típica: genteta (en Biel Barceló hi era, igual que en Grosske, tot i que no el vaig veure; del PP, ningú) parades diverses, ballada, gelat i coca en verdura. Fins i tot el cel, plujós, va voler correspondre la normalitat, amb allòque 'Santa Margalida l'encén i Sant Bernat, l'apaga'.
Per completar la festa, ens entornàrem a Bunyola amb un siurell.

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.