El perdó de l’Església

La meva padrina Margalida va ser catòlica i republicana fins el dia que va morir, pel febrer d'enguany. Sempre va anar a missa, i s'escandalitzava -només una mica- quan me sentia dir qualque animalada anticlerical de les meves. De la seva vivència de la República i la guerra ens en va contar moltes d'històries, als néts, fins que un dia, ara deu fer dos anys, ma mare la va asseure davant una gravadora i li va fer explicar tots aquells records. Qualque dia els publicarem. N'hi ha una, d'història, que sempre m'ha impactat molt, una feta del meu repadrí poques setmanes abans del cop del 18 de juliol del 36. Així quedaren enregistrades les seves paraules:

"Mira, mon pare jugava a ses cartes amb sos qui llavors varen ser es jefes de falange. Quan tornava a ca nostra es vespre, veia que en es convent de ca ses monges, de dins camions davallaven capses; mon pare no sabia què era. També un parell de setmanes abans d'estallar sa guerra veia grups de gent reunits davall es garrovers, sense saber qui eren ni què hi feien. Amb això, quan va estallar sa guerra va saber què devia ser tot allò: ses capses eren armes i vestits de falangistes."

Això va passar al barri de S'Indioteria, en aquells temps, el foravila de Palma (i ben enfora), ple de camps i sementers, i avui un suburbi lleig de la ciutat, malaixecat els anys 60. El meu repadrí no era de cap partit, ni de cap sindicat: no era comunista, ni republicà ni anarquista ni res semblant. Però no va tornar mai més a posar un peu dins una església, i per això va tenir més d'un problema.

P.D.: Tot això ve pel pseudo-perdó que ha demanat el president de la Conferència Episcopal, després de 70 anys, i encara n'hi ha que es queixen. Històries com aquesta n'hi deu haver moltíssimes; a l'Església no li bastaria ni l'eternitat que tant predica, ni el perdó diví que tant anomena, per a tanta de penitència com hauria de fer.

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.